La supervisió d’equips professionals, tant de salut mental com educatius, proposa una anàlisi i una reflexió de la dimensió emocional del treball professional, així com de la implicació que aquesta dimensió té en els pacients o educands, al mateix temps que facilita noves línies d’intervenció.

Pot i, a vegades, ha de contemplar les dimensions individual, grupal i institucional.

Treballa sempre en diverses direccions. Per una banda, intenta contemplar, sota la forma d’una distància implicada, què és allò que li passa a la persona amb la qual s’està treballant. Per això, al mateix temps, recorre i intenta situar l’anàlisi de la pràctica professional en relació a altres casos i altres pràctiques, per aconseguir una visió que li permeti una certa “objectivació inclusiva”.

Per altra part, tracta d’entendre com el professional s’implica emocionalment en el seu treball i com aquesta implicació emocional té un impacte directe en el cas, ja que es pot dir en sentit estricte que aquesta implicació és un obstacle i, alhora, un mitjà de cura i/o educació.

Per últim, serveix per a què els equips professionals puguin posar en joc les seves diferències i trobar un marc on poder parlar i resoldre-les, de manera que no els portin a situacions que perjudicarien greument a les institucions i als seus usuaris.

Per això ha de generar les condicions de confiança i de seguretat necessàries, de manera que els professionals puguin expressar els seus dubtes i inquietuds, i ha de poder sostenir-los i recolzar-los per tal que s’interessin en la interrogació positiva que els proporciona la seva pràctica professional.